04/02/2010

 Arribant a l’equador de la temporada observem amb preocupació com mica en mica ha anat creixent la tensió a la graderia. Històricament el bàsquet sempre s’ha distingit d’altres esports com ara el futbol per la seva vessant més esportiva i de joc net a les graderies. Volem deixar clar que el públic del nostre club sol ser exemplar en el seu comportament. Però, també és cert, que molts cops no sabem com actuar quan el públic de l’equip contrari ve amb actituds poc esportives i, de vegades, cometem l’errada de posar-nos al seu nivell.

Els dissabtes al matí, dies de partit dels equips de base, són jornades festives pels jugadors i jugadores. S’han estat preparant tota la setmana per gaudir del partit, per demostrar amb més o menys fortuna, el que saben i el que poden fer. Aquests nervis s’esvaeixen quan la pilota comença a córrer per la pista, i es transformen en esforç, superació i sobretot diversió. Últimament, però, hem vist que passa tot el contrari, els nervis van in crescendo a mida que el partit evoluciona i s’acosta el final. Els jugadors acaben el partit més nerviosos del que l’han començat. El joc es va embrutint i els entrenadors, fins i tot ells, de vegades perden els papers. Alguns jugadors esclaten a plorar simulant dolors per cops o caigudes i el que realment els passa es que tenen por, que els nervis els hi mengen les ganes de jugar perquè la tensió de l’ambient que els envolta és brutal. No ho oblidem, són infants.

Resultat final, un equip se’n va satisfet d’haver guanyat el partit: tant és si hem fet millor o pitjor les coses, tant és si hem aprofitat que l’àrbitre no en sabia per pressionar-lo i que ens afavorís, dona igual que un parell de jugadors de l’equip hagin mostrat accions antiesportives, perquè, total, els de l’altre equip eren uns “guarros i s’ho mereixien”. L’altre equip se’n va emprenyat perquè l’equip rival, amb el seu joc dur i anti-esportiu ha aconseguit la victòria. Ells només s’han dedicat a jugar net i són molt millors però l’àrbitre els hi ha robat el partit; uns quants insults des de la graderia cap al pobre noi/a que està aprenent a xiular ens ajudarà a pair millor la derrota i ens farà sentir millor amb nosaltres mateixos.

Aquest no és el bàsquet de formació que volem. A tots ens agrada guanyar, que ningú ho dubti, i més que a ningú als jugadors/es i als entrenadors/es. Ens agrada perquè quan ho fem, sentim que el treball als entrenaments té més sentit. Però en aquest club no volem guanyar a qualsevol preu. Abans que el resultat valorem l’esforç i l’actitud dels nens i nenes i també necessitem saber que ho passen bé, guanyin o perdin. Això els farà ser millors jugadors i sobretot, millors persones. Des del C.B. Sant Just volem fer una crida als nostres jugadors/es, entrenadors/es i aficionats per ser un exemple en la transmissió d’aquests valors. Prou de crits i insults a la graderia i a les pistes, és inadmissible. Volem gaudir del bàsquet.

Tornar